MARGARIDA

Margarida desfullada

que nua, ets al camí!

Qui va arrencar els teus somnis?

Qui va trencar el teu destí?

Erets bella, altiva i ferma,

erets tant vora el camí,...

fins que algú et va fer seva

i t'ha tirat fins l'oblit.

Potser erets massa altiva

potser fins i tot superba,

potser nomes una flor

bonica i massa tendra.

Si algú et va trepitjar,

ningú gosi, al ser a terra

pensar que t'has acabat

i que moriràs depresa.

Ton cor encara batega,

algú et veurà indefensa

algú amb anima amiga

et farà seva per sempre.

L'ESPAI

Tinc les pors, tinc les tenebres.

Tinc la ma sempre oberta

per si tornes, per si em trobes.

Esperant i esperant sempre.

Estimar es com l'espai

tots hi som, ell ens te a tots

i nosaltres el deixem

que ens porti a on ell vol.

En l'espai volem tots junts

i tots hi som uns estranys

i si ens apropem els dos

aquí s'acaba el parany.

Ai amor! ja no et separis,

vine amb mi tot el camí.

El farem fins que s'acabi,

tot l'espai per tu i per mi.

Amor que fuig a la posta

ets fugaç i escorredís

amb la llum de les tenebres

t'envàs, ets fonedís.

La llum torna, torna sempre,

la foscor es passatgera

després d'un gran nuvol negre

la lluentor hi va al darrere.

Potser vestiràs de sol,

potser vestiràs de lluna.

Ai amor! Quin desconsol!

si no vens mai mes a una.

PRIMAVERA

  

                                   

La casa donde nací,

de flores la enredadera,

cuelga de sus balcones

perfumando a quien se acerca.

La luz intensa ya llega

y llena nuestras pupilas

mientras el verano espera.

Anuncia la primavera!

Flores lilosas, azules,

en racimos, enredadas

entre troncos que en invierno

secos y yermos estaban.

Aromas de primavera

con colores de alta gama

inundan ya los senderos

de olor, agua, luz, flores.

Bienvenida otra vez

que el cuerpo ya te espera,

te ansia y te venera.

Bienvenida primavera!