Tinc
les pors, tinc les tenebres.
Tinc
la ma sempre oberta
per si
tornes, per si em trobes.
Esperant
i esperant sempre.
Estimar
es com l'espai
tots
hi som, ell ens te a tots
i
nosaltres el deixem
que
ens porti a on ell vol.
En
l'espai volem tots junts
i tots
hi som uns estranys
i si
ens apropem els dos
aquí
s'acaba el parany.
Ai
amor! ja no et separis,
vine
amb mi tot el camí.
El
farem fins que s'acabi,
tot
l'espai per tu i per mi.
Amor
que fuig a la posta
ets
fugaç i escorredís
amb la
llum de les tenebres
t'envàs,
ets fonedís.
La
llum torna, torna sempre,
la
foscor es passatgera
després
d'un gran nuvol negre
la
lluentor hi va al darrere.
Potser
vestiràs de sol,
potser
vestiràs de lluna.
Ai
amor! Quin desconsol!
si no
vens mai mes a una.
Dins l'espai està el sentiment, i l'amor trobarà el camí si el destí així o te previst.
ResponElimina