MARGARIDA

Margarida desfullada

que nua, ets al camí!

Qui va arrencar els teus somnis?

Qui va trencar el teu destí?

Erets bella, altiva i ferma,

erets tant vora el camí,...

fins que algú et va fer seva

i t'ha tirat fins l'oblit.

Potser erets massa altiva

potser fins i tot superba,

potser nomes una flor

bonica i massa tendra.

Si algú et va trepitjar,

ningú gosi, al ser a terra

pensar que t'has acabat

i que moriràs depresa.

Ton cor encara batega,

algú et veurà indefensa

algú amb anima amiga

et farà seva per sempre.