JUNT AMB LA MEVA FELICITACIÓ PEL NOU ANY 2016
dijous, 24 de desembre del 2015
diumenge, 28 de desembre del 2014
NIT A VENEZIA
Desembre
2014
Nit
12 h
He
vist reflectit el cel
en
les teves aigües fosques.
He
vist taques de llum
emmirallada
i penombres
del
teu encant infinit.
Ara
no somnio, no!
Ara
et tinc cor endins.
Tinc
els colors
al
meu cap
i
les imatges al cor.
Miro
i torno a mirar
i
et somnio ara més fort!
12,30
h de la matinada
Navegant
pels teus canals,
caminant
per carrerons,
pujant
i baixant els ponts
en
terra ferma o no,
amb
els peus mullats o no
he
penetrat molt endins.
Ara
ets meva, ara et tinc,
per
sempre seràs amb mi.
Terra,
aigua, fusta clavada
als
teus peus. Oh grans puntals!
Que
et sostenen i m'ajuden
a
sentir-te i estimar-te.
Aquestes
aigües ferotges
et
volen un dia anegar,
no
saben encare estimar
però
et volen abraçar.
1
de la matinada
Avui
jo soc a Venezia
demà
qui sap on seré.
Avui
tinc l'ànima aquí,
com
una serp et recorro,
zig-zag
amunt i avall.
Entrant
dins les entranyes
dels
teus carrers i forats.
Navego
tes aigües verdes,
negres,
grogues, blaves,...
però
sempre expectants
de
ta fermesa elegant,
dels
teus carrerons menuts,
dels
teus palaus envellits
on
esperits errants
es
van voler perdre un dia,...
i
ara jo, també voldria!
1,30
h de la matinada
Tenia
un somni i s'ha fos,
ara
ja es realitat.
Ara
ploro al marxar.
Potser
no veure mai més
els
reflexos de colors,
els
grocs, marrons i daurats
sobre
tes aigües serenes,
el
bes dels enamorats,...
i
el roig del cel a la posta!
El
fil del lligam s'ha trencat
i
ara em toca marxar!
2
de la matinada
Una
màscara fugint
per
un carreró tot fosc
he
vist jo aquesta nit.
Potser
una ànima antiga,
potser
un miratge ben nou,
potser
una ombra que fugia
o
potser era el meu cor
que
s'amaga i si no el trobo,...
s'esmicolarà
el meu cos
i
es quedarà tot aquí
en
mil trossos repartit
per
tots els teus bells racons.
2,30
de la matinada
Navegant
pel Gran Canal
he
vist una llum molt gran.
Era
taronja i l'he mirada
i
la lluna a mi em semblava
que
s'alçava i em mirava.
Vergonyosa
s'ha amagat
i
quan ja no la buscava
ja
era a l'altre costat!
Ay
fugisera! M'enganyes!
Que
vols de mi? M'has mirat
i
ara te'm has amagat!
A
les 3 de la matinada ja vaig agafar el son.
dimarts, 11 de novembre del 2014
diumenge, 16 de setembre del 2012
OLVIDO
Si yo
olvidara
tus
ojos negros.
Si yo
olvidara
tus
dulces manos,
tus
largos dedos,...
tus
suaves labios.
Si no
tuviera mi cuerpo entero
el
calor dulce de tus abrazos,
y
largas noches sin ti durmiera
sin tu
sabor en mi posando,...
Quizás
el tiempo se detuviera,...
quizás
yo,... esperara, llorando,
aquello
que... ya he olvidado!
MARVOLA
2011
L'OCELLET PERDUT
Un
ocellet perdut
va
entrar per la finestra.
Volava
amunt i avall
en un
volar ben estrany.
Volia
anar a la llum
i
petava contra els vidres.
Volia
tornar al seu regne
i no
trobava l'escletxa.
No va
trobar el seu camí,
no va
trobar cap drecera,
no va
saber el seu destí
i en
un racó s'adormi.
Ja no
te forces, ja no!
Ja no
pot tornar enrere.
En una
gàbia mortal
deixarà
la seva empremta.
dijous, 19 de juliol del 2012
EN UN PORTAL
CUBA, IMPRESSIONS
En
un
portal
mig
trencat,
en
un
pedrís
esberlat,
en
un
carrer
horrible
d'una
ciutat
desfeta
hi
ha
una
velleta.
A
la
boca
un
cigar
un
somriure
forçat
i
un
destí
ben
amarg.
Tenia
un
futur
ben
dolç
i
se
li
va
estroncar,
un
company,
també
un
fill,...
i
ara
tot
s'ha
esfumat
com
el
fum
del
seu
cigar.
Només
li
queda,
a
la
cara,
marques
del
seu
gran
patir,
cada
plec,
cada
mirada
en
la
pell
vella,
arrugada,
seca
i
negre
com
el
tabac
que
ha
trobat
pel
camí.
Revolució!
Promeses
de
futur
millor
tenir,...
i
ara
tot
son
misèries,
ni
or
ni
“plata”
ni
somnis
ni
amor,
ni
fill,
ni
destí.
“plata”
-
diners
EN UN PORTAL
EN UN PORTAL
En un portal medio roto,
en un poyo partido,
en una calle horrible
de una ciudad deshecha
hay una viejecita.
En la boca un cigarro
una sonrisa forzada
y un destino bien amargo.
Tenía un dulce futuro
y este se le truncó,
un compañero, y un hijo, ...
y ahora todo se esfumó
como el humo de su cigarro.
Sólo le queda, en la cara,
marcas de gran sufrir,
cada pliego, cada mirada
en la piel vieja, arrugada,
seca y negra como el tabaco
que encontró por el camino.
Revolución! promesas
de tener mejor futuro, ...
y ahora todo son miserias,
ni oro ni "plata" ni sueños
ni amor, ni hijo, ni destino.
dimarts, 10 d’abril del 2012
MARGARIDA
Margarida
desfullada
que
nua, ets al camí!
Qui va
arrencar els teus somnis?
Qui va
trencar el teu destí?
Erets
bella, altiva i ferma,
erets
tant vora el camí,...
fins
que algú et va fer seva
i t'ha
tirat fins l'oblit.
Potser
erets massa altiva
potser
fins i tot superba,
potser
nomes una flor
bonica
i massa tendra.
Si
algú et va trepitjar,
ningú
gosi, al ser a terra
pensar
que t'has acabat
i que
moriràs depresa.
Ton
cor encara batega,
algú
et veurà indefensa
algú
amb anima amiga
et
farà seva per sempre.
divendres, 6 d’abril del 2012
L'ESPAI
Tinc
les pors, tinc les tenebres.
Tinc
la ma sempre oberta
per si
tornes, per si em trobes.
Esperant
i esperant sempre.
Estimar
es com l'espai
tots
hi som, ell ens te a tots
i
nosaltres el deixem
que
ens porti a on ell vol.
En
l'espai volem tots junts
i tots
hi som uns estranys
i si
ens apropem els dos
aquí
s'acaba el parany.
Ai
amor! ja no et separis,
vine
amb mi tot el camí.
El
farem fins que s'acabi,
tot
l'espai per tu i per mi.
Amor
que fuig a la posta
ets
fugaç i escorredís
amb la
llum de les tenebres
t'envàs,
ets fonedís.
La
llum torna, torna sempre,
la
foscor es passatgera
després
d'un gran nuvol negre
la
lluentor hi va al darrere.
Potser
vestiràs de sol,
potser
vestiràs de lluna.
Ai
amor! Quin desconsol!
si no
vens mai mes a una.
PRIMAVERA
La
casa donde nací,
de
flores la enredadera,
cuelga
de sus balcones
perfumando
a quien se acerca.
La luz
intensa ya llega
y
llena nuestras pupilas
mientras
el verano espera.
Anuncia
la primavera!
Flores
lilosas, azules,
en
racimos, enredadas
entre
troncos que en invierno
secos
y yermos estaban.
Aromas
de primavera
con
colores de alta gama
inundan
ya los senderos
de
olor, agua, luz, flores.
Bienvenida
otra vez
que el
cuerpo ya te espera,
te
ansia y te venera.
Bienvenida
primavera!
dimarts, 28 de febrer del 2012
ENTRE CAFETALES
Esmeraldas son tus ojos
brillantes y cristalinos,
lucen bellos si los miro,
se funden si no voy contigo.
Ayer me miré en tus ojos
y vi un destello frio.
Quien se mirará en ellos
que enfrió nuestro cariño?
Te vi entre cafetales,
entre palmeras altivas,
te vi fuerte, te vi bravo,
de ti quedé prendado
y olvidé todo el pasado.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)