Un
ocellet perdut
va
entrar per la finestra.
Volava
amunt i avall
en un
volar ben estrany.
Volia
anar a la llum
i
petava contra els vidres.
Volia
tornar al seu regne
i no
trobava l'escletxa.
No va
trobar el seu camí,
no va
trobar cap drecera,
no va
saber el seu destí
i en
un racó s'adormi.
Ja no
te forces, ja no!
Ja no
pot tornar enrere.
En una
gàbia mortal
deixarà
la seva empremta.
Molta gen es trova com l'ocell, presonera sense saber trobar el camí.
ResponElimina