M'agrada caminar
trepitjar herba fresca
tot just amb la rosada.
M'agraden les muntanyes
tan fortes, tan llunyanes.
Trepitjo els seus camins
respiro els seus olors,
contemplo el seu entorn
com un tapis immens
de verds, blaus i grocs.
Veig el cel tan blau!
Amb uns núvols tan nets!
I canvien de color
si el sol desapareix,
son taronges, grocs, vermells...
Peró arriba la foscor
i ja tot s'esvaeix.
Així ens passa a tots
la llum que ens il·lumina
s'acaba i ja no hi es.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada