dimarts, 27 de desembre del 2011

LA CASA GRAN


Quan jo anava a dormir,...
quin esglai, aquella escala!
i el passadís llarg i fosc,...
això es el que a mi em semblava.

No volia anar a dormir
per no pujar aquella escala
i trobar la meva alcova
buida, sola, freda i fosca.

Un cop era allà dins
i ben dintre dels llençols
aclucava els ulls, ben tancats!
Tot esperant un llarg son.

L'endemà em despertava,
tot era llum i claror!
El malson no recordava,                        
ni la por ni la foscor.

A la nit altre vegada
anava encenent les llums
per arribar al meu llit
i altre cop poder dormir.

Així un dia i un altre
vaig aprendre el meu destí,
no fer cas de les foscors
i a encendre llums pel camí.



LA GRAN CASA

Cuando yo iba a la cama ... 
qué susto,la escalera! 
y el pasillo largo y oscuro, ... 
es lo que a mí me parecía. 
 
No quería ir a dormir 
para no subir la escalera 
y encontrar mi alcoba 
vacía, sola, fría y oscura. 

Una vez estaba allí dentro 
y muy dentro las sábanas 
cerraba los ojos, bien cerrados! 
Esperando un largo sueño. 

Al día siguiente me despertaba, 
todo era luz y claridad! 
La pesadilla no recordaba, 
ni el miedo ni oscuridad. 

Por la noche otra vez 
iba encendiendo las luces 
para llegar a mi cama 
y otra vez poder dormir. 

Así un día y otro 
aprendí mi destino, 
no hacer caso de lo oscuro
y alumbrar el camino.

dijous, 22 de desembre del 2011

CAP A LA POSTA


Ahir vaig veure el sol
caminant cap a la posta
amb una cinta rogent
que cremava el blau del cel.

Sentí petar les onades
amb el seu remor constant
anar i tornar a batzegades
i flotant blancors de neu.

Vora aquelles roques brunes,
feréstegues, aspres, dures,
amb molses i esquitxades
amb rosecs i llambregades.

Estàtica, com adormida
contemplant tanta harmonia
se'm va fer nit al instant
i ja tot s'esvaïa,...
allò que estava mirant.

Terra fosc, negres onades,
roig del cel ara confús,
fred al cor, ara inquietud
i una enorme solitud.

dissabte, 17 de desembre del 2011

EL LLIBRE

Tot passejant
vaig trobar un llibre
que en un banc, sol,
ningú el volia.

Vaig fullejar
les seves planes,
vaig rellegir
frases, paraules.
 
Me'l vaig endur
per si volia
un sostre amic
i qui el llegia.

Me`l vaig fer meu
des de aquell dia
i allà trobava
el que volia.

Tristos passatges
malenconia,...
trossos mes dolços
i amb alegria.

Ens vam fer amics
i companyia.
Ja mai per res
jo el deixaria.