CAP A LA POSTA

Ahir vaig veure el sol

caminant cap a la posta

amb una cinta rogent

que cremava el blau del cel.

Sentí petar les onades

amb el seu remor constant

anar i tornar a batzegades

i flotant blancors de neu.

Vora aquelles roques brunes,

feréstegues, aspres, dures,

amb molses i esquitxades

amb rosecs i llambregades.

Estàtica, com adormida

contemplant tanta harmonia

se'm va fer nit al instant

i ja tot s'esvaïa,...

allò que estava mirant.

Terra fosc, negres onades,

roig del cel ara confús,

fred al cor, ara inquietud

i una enorme solitud.