dimarts, 28 de febrer del 2012

UN RAM DE FLORS


A la ma unes floretes,
als seus ulls una tristor,
caminant no pas depresa,...
no te res, no va enlloc.

No te gana, ni menjar,
ni alegria, ni te plor.
Tristors tantes l'ofegaren
i respira poc a poc.

Vol vendre aquella flor
que ha trobat al camp veí
i l'agafa entre els seus dits
ben fort, el seu tresor!

Vol comprar de pa un boci
que el menjarà amb delit
i demà tornarà a anar
a agafar flors al veí.

No te ganes de lluitar,
no te bens, no te coixí
te la vellesa prop seu
i no te amb qui dormir.

Ara dorm en un portal
i demà qui sap a on
però sempre trobarà
per viure, de flors un ram.

2012

 

UN RAMO DE FLORES 

En la mano unas flores, 
y en sus ojos tristeza, 
caminando no deprisa, ... 
no tiene nada, no va a ninguna parte.


No tiene hambre, ni comida, 
ni alegría, ni llanto. 
Tristezas tantas la ahogaron 
y respira despacio.

Quiere vender esa flor 

que ha encontrado en el campo 
y la coge entre sus dedos 
bien fuerte, su tesoro!

Quiere comprar pan, un pedazo 

que comerá con deleite 
y mañana volverá a ir 
a coger flores al campo.

Sin ánimo de luchar, 

no tiene bienes, no tiene almohada 
tiene la vejez muy cerca
y no con quien dormir.

Ahora duerme en un portal 

y mañana quién sabe dónde 
pero siempre encontrará 
para vivir, un ramo de flores.

dimarts, 27 de desembre del 2011

LA CASA GRAN


Quan jo anava a dormir,...
quin esglai, aquella escala!
i el passadís llarg i fosc,...
això es el que a mi em semblava.

No volia anar a dormir
per no pujar aquella escala
i trobar la meva alcova
buida, sola, freda i fosca.

Un cop era allà dins
i ben dintre dels llençols
aclucava els ulls, ben tancats!
Tot esperant un llarg son.

L'endemà em despertava,
tot era llum i claror!
El malson no recordava,                        
ni la por ni la foscor.

A la nit altre vegada
anava encenent les llums
per arribar al meu llit
i altre cop poder dormir.

Així un dia i un altre
vaig aprendre el meu destí,
no fer cas de les foscors
i a encendre llums pel camí.



LA GRAN CASA

Cuando yo iba a la cama ... 
qué susto,la escalera! 
y el pasillo largo y oscuro, ... 
es lo que a mí me parecía. 
 
No quería ir a dormir 
para no subir la escalera 
y encontrar mi alcoba 
vacía, sola, fría y oscura. 

Una vez estaba allí dentro 
y muy dentro las sábanas 
cerraba los ojos, bien cerrados! 
Esperando un largo sueño. 

Al día siguiente me despertaba, 
todo era luz y claridad! 
La pesadilla no recordaba, 
ni el miedo ni oscuridad. 

Por la noche otra vez 
iba encendiendo las luces 
para llegar a mi cama 
y otra vez poder dormir. 

Así un día y otro 
aprendí mi destino, 
no hacer caso de lo oscuro
y alumbrar el camino.

dijous, 22 de desembre del 2011

CAP A LA POSTA


Ahir vaig veure el sol
caminant cap a la posta
amb una cinta rogent
que cremava el blau del cel.

Sentí petar les onades
amb el seu remor constant
anar i tornar a batzegades
i flotant blancors de neu.

Vora aquelles roques brunes,
feréstegues, aspres, dures,
amb molses i esquitxades
amb rosecs i llambregades.

Estàtica, com adormida
contemplant tanta harmonia
se'm va fer nit al instant
i ja tot s'esvaïa,...
allò que estava mirant.

Terra fosc, negres onades,
roig del cel ara confús,
fred al cor, ara inquietud
i una enorme solitud.

dissabte, 17 de desembre del 2011

EL LLIBRE

Tot passejant
vaig trobar un llibre
que en un banc, sol,
ningú el volia.

Vaig fullejar
les seves planes,
vaig rellegir
frases, paraules.
 
Me'l vaig endur
per si volia
un sostre amic
i qui el llegia.

Me`l vaig fer meu
des de aquell dia
i allà trobava
el que volia.

Tristos passatges
malenconia,...
trossos mes dolços
i amb alegria.

Ens vam fer amics
i companyia.
Ja mai per res
jo el deixaria.

dimarts, 29 de novembre del 2011

VESTIDA DE NEGRO

Iba de negro vestida
falda corta, amplia sonrisa
i entre copas de cava
en mi fijaste la vista.
Una noche de verano
juntos por la ciudad
caminamos sin parar.
Ya casi de madrugada
ofreciste estar conmigo
i no volver a Granada.
No di valor a palabras
que creía pasajeras.
Dos besos en la mejilla
eso es lo que me queda.

LA BORDADORA

Aunque rudas manos
callosas, huesudas,...
con delicadeza
enhebras y cruzas
esas finas hebras
que una a una juntas.

Con ellas tu tejes
tus sueños, deseos,
amores, tristezas,
que tienes muy dentro.
Era tela esteril,
sin gracia, sin brillo.

Cubrirá tu cama
adornará tu mesa,
llenará tu hogar
de ternura y belleza.

Tus manos callosas,
tus huesudas manos
crearon belleza
i fértiles telas.

dissabte, 19 de novembre del 2011

ESCOCIA



Escocia esta olvidada?
Quién tiene allá su casa?
Tierra firme, tierra amada,
viejos campos, agua helada.
Majestuosa y desierta
agreste, tal vez exhausta.

Tierra amable, tierra amada.
Donde están tus viejos bosques?
Donde tus gentes tan bravas?
Alejó tu gente altiva,
quién osó tañer el hacha?
Quien te olvida? quien te ama?
Tierra amiga, tierra amada!

dilluns, 14 de novembre del 2011

SI YO TUVIERA ESA SUERTE

Si yo tuviera la llave
y penetrar en tu mente,
si yo abriera esa puerta,...
si yo pudiera tenerte!

Entrar en tus pensamientos
sumergirme en tus deseos,
si yo abriera esa puerta,...
si yo pudiera tenerte!

Ya dentro, yo te abriria
mi corazon y mi suerte
cambiaria,
si yo pudiera tenerte!

Tu yo y yo tu seria,
un pensar, un mundo nuestro
solamente,
Si yo tuviera esa suerte!

dimecres, 2 de novembre del 2011

ESPERANDO

Yo te cogí de la mano
tu me estampaste un beso
y tal que dos que se quieren
nos fuimos pensando en ello.

Pasaron dias y meses
quizás años, después de eso,
y dura el beso en mis labios,
y busca mi mano enredo.

Estar conmigo querías
retenerte? No quise hacerlo
pero,... te fuiste tan lejos!
...y esperando estoy mas besos!

LA PLUJA


Sento remor, remor de pluja.
Aigua del cel, gran enyorada!
En la tardor, gota somniada.
Ja has arribat! Mullam la cara!
Amb regalims em fas carícies
i amb la frescor em fas sentir-te.

Plou amb mesura, no ploguis gaire.
Rega els meus horts, les meves plantes,
mulla arrels dels meus bons arbres.
Baixa alegre per torrenteres
saltant paranys i fent dreceres
fins nostre riu. No tens fronteres!

Omple el riu de grans glops d'aigua
fins que baixant, al mar descansin,..
Pluja que vens d'un nuvol negre,
ferotge, que el cor espanta.
No deixis caure una riuada,...
que l'aigua llisqui com si besara!