EL MEU POEMA DE NADAL,
JUNT AMB LA MEVA FELICITACIÓ PEL NOU ANY 2016

NIT A VENEZIA

Desembre 2014

Nit 12 h

He vist reflectit el cel

en les teves aigües fosques.

He vist taques de llum

emmirallada i penombres

del teu encant infinit.

Ara no somnio, no!

Ara et tinc cor endins.

Tinc els colors

al meu cap

i les imatges al cor.

Miro i torno a mirar

i et somnio ara més fort!

12,30 h de la matinada

Navegant pels teus canals,

caminant per carrerons,

pujant i baixant els ponts

en terra ferma o no,

amb els peus mullats o no

he penetrat molt endins.

Ara ets meva, ara et tinc,

per sempre seràs amb mi.

Terra, aigua, fusta clavada

als teus peus. Oh grans puntals!

Que et sostenen i m'ajuden

a sentir-te i estimar-te.

Aquestes aigües ferotges

et volen un dia anegar,

no saben encare estimar

però et volen abraçar.

1 de la matinada

Avui jo soc a Venezia

demà qui sap on seré.

Avui tinc l'ànima aquí,

com una serp et recorro,

zig-zag amunt i avall.

Entrant dins les entranyes

dels teus carrers i forats.

Navego tes aigües verdes,

negres, grogues, blaves,...

però sempre expectants

de ta fermesa elegant,

dels teus carrerons menuts,

dels teus palaus envellits

on esperits errants

es van voler perdre un dia,...

i ara jo, també voldria!

1,30 h de la matinada

Tenia un somni i s'ha fos,

ara ja es realitat.

Ara ploro al marxar.

Potser no veure mai més

els reflexos de colors,

els grocs, marrons i daurats

sobre tes aigües serenes,

el bes dels enamorats,...

i el roig del cel a la posta!

El fil del lligam s'ha trencat

i ara em toca marxar!

2 de la matinada

Una màscara fugint

per un carreró tot fosc

he vist jo aquesta nit.

Potser una ànima antiga,

potser un miratge ben nou,

potser una ombra que fugia

o potser era el meu cor

que s'amaga i si no el trobo,...

s'esmicolarà el meu cos

i es quedarà tot aquí

en mil trossos repartit

per tots els teus bells racons.

2,30 de la matinada

Navegant pel Gran Canal

he vist una llum molt gran.

Era taronja i l'he mirada

i la lluna a mi em semblava

que s'alçava i em mirava.

Vergonyosa s'ha amagat

i quan ja no la buscava

ja era a l'altre costat!

Ay fugisera! M'enganyes!

Que vols de mi? M'has mirat

i ara te'm has amagat!

A les 3 de la matinada ja vaig agafar el son.

       Segueixo fent poesia, tot i que fa temps que no la publico.

       Amb motiu d'aquesta exposició us en poso una mostra.

       Sou a temps a venir a veure-la fins el 9 de gener.

       Allà tindreu més poesies que parlen del vi, la verema, el raïm,...

OLVIDO

Si yo olvidara

tus ojos negros.

Si yo olvidara

tus dulces manos,

tus largos dedos,...

tus suaves labios.

Si no tuviera mi cuerpo entero

el calor dulce de tus abrazos,

y largas noches sin ti durmiera

sin tu sabor en mi posando,...

Quizás el tiempo se detuviera,...

quizás yo,... esperara, llorando,

aquello que... ya he olvidado!

MARVOLA

2011

L'OCELLET PERDUT

Un ocellet perdut

va entrar per la finestra.

Volava amunt i avall

en un volar ben estrany.

Volia anar a la llum

i petava contra els vidres.

Volia tornar al seu regne

i no trobava l'escletxa.

No va trobar el seu camí,

no va trobar cap drecera,

no va saber el seu destí

i en un racó s'adormi.

Ja no te forces, ja no!

Ja no pot tornar enrere.

En una gàbia mortal

deixarà la seva empremta.

EN UN PORTAL

                                          CUBA, IMPRESSIONS

En un portal mig trencat,

en un pedrís esberlat,

en un carrer horrible

d'una ciutat desfeta

hi ha una velleta.

A la boca un cigar

un somriure forçat

i un destí ben amarg.

Tenia un futur ben dolç

i se li va estroncar,

un company, també un fill,...

i ara tot s'ha esfumat

com el fum del seu cigar.

Només li queda, a la cara,

marques del seu gran patir,

cada plec, cada mirada

en la pell vella, arrugada,

seca i negre com el tabac

que ha trobat pel camí.

Revolució! Promeses

de futur millor tenir,...

i ara tot son misèries,

ni or ni “plata” ni somnis

ni amor, ni fill, ni destí.

“plata” - diners

EN UN PORTAL

En un portal medio roto, 

en un poyo partido, 

en una calle horrible 

de una ciudad deshecha 

hay una viejecita. 

En la boca un cigarro 

una sonrisa forzada 

y un destino bien amargo. 

Tenía un dulce futuro

y este se le truncó, 

un compañero, y un hijo, ... 

y ahora todo se esfumó

como el humo de su cigarro. 

Sólo le queda, en la cara, 

marcas de gran sufrir, 

cada pliego, cada mirada 

en la piel vieja, arrugada, 

seca y negra como el tabaco 

que  encontró por el camino. 

Revolución! promesas 

de tener mejor futuro, ... 

y ahora todo son miserias, 

ni oro ni "plata" ni sueños 

ni amor, ni hijo, ni destino.

MARGARIDA

Margarida desfullada

que nua, ets al camí!

Qui va arrencar els teus somnis?

Qui va trencar el teu destí?

Erets bella, altiva i ferma,

erets tant vora el camí,...

fins que algú et va fer seva

i t'ha tirat fins l'oblit.

Potser erets massa altiva

potser fins i tot superba,

potser nomes una flor

bonica i massa tendra.

Si algú et va trepitjar,

ningú gosi, al ser a terra

pensar que t'has acabat

i que moriràs depresa.

Ton cor encara batega,

algú et veurà indefensa

algú amb anima amiga

et farà seva per sempre.

L'ESPAI

Tinc les pors, tinc les tenebres.

Tinc la ma sempre oberta

per si tornes, per si em trobes.

Esperant i esperant sempre.

Estimar es com l'espai

tots hi som, ell ens te a tots

i nosaltres el deixem

que ens porti a on ell vol.

En l'espai volem tots junts

i tots hi som uns estranys

i si ens apropem els dos

aquí s'acaba el parany.

Ai amor! ja no et separis,

vine amb mi tot el camí.

El farem fins que s'acabi,

tot l'espai per tu i per mi.

Amor que fuig a la posta

ets fugaç i escorredís

amb la llum de les tenebres

t'envàs, ets fonedís.

La llum torna, torna sempre,

la foscor es passatgera

després d'un gran nuvol negre

la lluentor hi va al darrere.

Potser vestiràs de sol,

potser vestiràs de lluna.

Ai amor! Quin desconsol!

si no vens mai mes a una.

PRIMAVERA

  

                                   

La casa donde nací,

de flores la enredadera,

cuelga de sus balcones

perfumando a quien se acerca.

La luz intensa ya llega

y llena nuestras pupilas

mientras el verano espera.

Anuncia la primavera!

Flores lilosas, azules,

en racimos, enredadas

entre troncos que en invierno

secos y yermos estaban.

Aromas de primavera

con colores de alta gama

inundan ya los senderos

de olor, agua, luz, flores.

Bienvenida otra vez

que el cuerpo ya te espera,

te ansia y te venera.

Bienvenida primavera!

ENTRE CAFETALES

                                     Esmeraldas son tus ojos

                                     brillantes y cristalinos,

                                     lucen bellos si los miro,

                                     se funden si no voy contigo.

                                     Ayer me miré en tus ojos

                                     y vi un destello frio.

                                     Quien se mirará en ellos

                                     que enfrió nuestro cariño?

                                     Te vi entre cafetales,

                                     entre palmeras altivas,

                                     te vi fuerte, te vi bravo,

                                     de ti quedé prendado

                                     y olvidé todo el pasado.

UN RAM DE FLORS

A la ma unes floretes,

als seus ulls una tristor,

caminant no pas depresa,...

no te res, no va enlloc.

No te gana, ni menjar,

ni alegria, ni te plor.

Tristors tantes l'ofegaren

i respira poc a poc.

Vol vendre aquella flor

que ha trobat al camp veí

i l'agafa entre els seus dits

ben fort, el seu tresor!

Vol comprar de pa un boci

que el menjarà amb delit

i demà tornarà a anar

a agafar flors al veí.

No te ganes de lluitar,

no te bens, no te coixí

te la vellesa prop seu

i no te amb qui dormir.

Ara dorm en un portal

i demà qui sap a on

però sempre trobarà

per viure, de flors un ram.

2012

 

UN RAMO DE FLORES 

En la mano unas flores, 
y en sus ojos tristeza, 
caminando no deprisa, ... 
no tiene nada, no va a ninguna parte.


No tiene hambre, ni comida, 
ni alegría, ni llanto. 
Tristezas tantas la ahogaron 
y respira despacio.

Quiere vender esa flor 
que ha encontrado en el campo 
y la coge entre sus dedos 
bien fuerte, su tesoro!

Quiere comprar pan, un pedazo 
que comerá con deleite 
y mañana volverá a ir 
a coger flores al campo.

Sin ánimo de luchar, 
no tiene bienes, no tiene almohada 
tiene la vejez muy cerca
y no con quien dormir.

Ahora duerme en un portal 
y mañana quién sabe dónde 
pero siempre encontrará 
para vivir, un ramo de flores.

LA CASA GRAN

Quan jo anava a dormir,...

quin esglai, aquella escala!

i el passadís llarg i fosc,...

això es el que a mi em semblava.

No volia anar a dormir

per no pujar aquella escala

i trobar la meva alcova

buida, sola, freda i fosca.

Un cop era allà dins

i ben dintre dels llençols

aclucava els ulls, ben tancats!

Tot esperant un llarg son.

L'endemà em despertava,

tot era llum i claror!

El malson no recordava,                        

ni la por ni la foscor.

A la nit altre vegada

anava encenent les llums

per arribar al meu llit

i altre cop poder dormir.

Així un dia i un altre

vaig aprendre el meu destí,

no fer cas de les foscors

i a encendre llums pel camí.



LA GRAN CASA

Cuando yo iba a la cama ... 
qué susto,la escalera! 
y el pasillo largo y oscuro, ... 
es lo que a mí me parecía. 
 
No quería ir a dormir 
para no subir la escalera 
y encontrar mi alcoba 
vacía, sola, fría y oscura. 

Una vez estaba allí dentro 
y muy dentro las sábanas 
cerraba los ojos, bien cerrados! 
Esperando un largo sueño. 

Al día siguiente me despertaba, 
todo era luz y claridad! 
La pesadilla no recordaba, 
ni el miedo ni oscuridad. 

Por la noche otra vez 
iba encendiendo las luces 
para llegar a mi cama 
y otra vez poder dormir. 

Así un día y otro 
aprendí mi destino, 
no hacer caso de lo oscuro
y alumbrar el camino.

CAP A LA POSTA

Ahir vaig veure el sol

caminant cap a la posta

amb una cinta rogent

que cremava el blau del cel.

Sentí petar les onades

amb el seu remor constant

anar i tornar a batzegades

i flotant blancors de neu.

Vora aquelles roques brunes,

feréstegues, aspres, dures,

amb molses i esquitxades

amb rosecs i llambregades.

Estàtica, com adormida

contemplant tanta harmonia

se'm va fer nit al instant

i ja tot s'esvaïa,...

allò que estava mirant.

Terra fosc, negres onades,

roig del cel ara confús,

fred al cor, ara inquietud

i una enorme solitud.

EL LLIBRE

Tot passejant
vaig trobar un llibre
que en un banc, sol,
ningú el volia.

Vaig fullejar
les seves planes,
vaig rellegir
frases, paraules.
 
Me'l vaig endur
per si volia
un sostre amic
i qui el llegia.

Me`l vaig fer meu
des de aquell dia
i allà trobava
el que volia.

Tristos passatges
malenconia,...
trossos mes dolços
i amb alegria.

Ens vam fer amics
i companyia.
Ja mai per res
jo el deixaria.

VESTIDA DE NEGRO

Iba de negro vestida

falda corta, amplia sonrisa

i entre copas de cava

en mi fijaste la vista.

Una noche de verano

juntos por la ciudad

caminamos sin parar.

Ya casi de madrugada

ofreciste estar conmigo

i no volver a Granada.

No di valor a palabras

que creía pasajeras.

Dos besos en la mejilla

eso es lo que me queda.

LA BORDADORA

Aunque rudas manos

callosas, huesudas,...

con delicadeza

enhebras y cruzas

esas finas hebras

que una a una juntas.

Con ellas tu tejes

tus sueños, deseos,

amores, tristezas,

que tienes muy dentro.

Era tela esteril,

sin gracia, sin brillo.

Cubrirá tu cama

adornará tu mesa,

llenará tu hogar

de ternura y belleza.

Tus manos callosas,

tus huesudas manos

crearon belleza

i fértiles telas.

ESCOCIA

Escocia esta olvidada?

Quién tiene allá su casa?

Tierra firme, tierra amada,

viejos campos, agua helada.

Majestuosa y desierta

agreste, tal vez exhausta.

Tierra amable, tierra amada.

Donde están tus viejos bosques?

Donde tus gentes tan bravas?

Alejó tu gente altiva,

quién osó tañer el hacha?

Quien te olvida? quien te ama?

Tierra amiga, tierra amada!

SI YO TUVIERA ESA SUERTE

Si yo tuviera la llave

y penetrar en tu mente,

si yo abriera esa puerta,...

si yo pudiera tenerte!

Entrar en tus pensamientos

sumergirme en tus deseos,

si yo abriera esa puerta,...

si yo pudiera tenerte!

Ya dentro, yo te abriria

mi corazon y mi suerte

cambiaria,

si yo pudiera tenerte!

Tu yo y yo tu seria,

un pensar, un mundo nuestro

solamente,

Si yo tuviera esa suerte!

ESPERANDO

Yo te cogí de la mano

tu me estampaste un beso

y tal que dos que se quieren

nos fuimos pensando en ello.

Pasaron dias y meses

quizás años, después de eso,

y dura el beso en mis labios,

y busca mi mano enredo.

Estar conmigo querías

retenerte? No quise hacerlo

pero,... te fuiste tan lejos!

...y esperando estoy mas besos!

LA PLUJA

Sento remor, remor de pluja.

Aigua del cel, gran enyorada!

En la tardor, gota somniada.

Ja has arribat! Mullam la cara!

Amb regalims em fas carícies

i amb la frescor em fas sentir-te.

Plou amb mesura, no ploguis gaire.

Rega els meus horts, les meves plantes,

mulla arrels dels meus bons arbres.

Baixa alegre per torrenteres

saltant paranys i fent dreceres

fins nostre riu. No tens fronteres!

Omple el riu de grans glops d'aigua

fins que baixant, al mar descansin,..

Pluja que vens d'un nuvol negre,

ferotge, que el cor espanta.

No deixis caure una riuada,...

que l'aigua llisqui com si besara!