L'OCELLET PERDUT

Un ocellet perdut

va entrar per la finestra.

Volava amunt i avall

en un volar ben estrany.

Volia anar a la llum

i petava contra els vidres.

Volia tornar al seu regne

i no trobava l'escletxa.

No va trobar el seu camí,

no va trobar cap drecera,

no va saber el seu destí

i en un racó s'adormi.

Ja no te forces, ja no!

Ja no pot tornar enrere.

En una gàbia mortal

deixarà la seva empremta.

EN UN PORTAL

                                          CUBA, IMPRESSIONS

En un portal mig trencat,

en un pedrís esberlat,

en un carrer horrible

d'una ciutat desfeta

hi ha una velleta.

A la boca un cigar

un somriure forçat

i un destí ben amarg.

Tenia un futur ben dolç

i se li va estroncar,

un company, també un fill,...

i ara tot s'ha esfumat

com el fum del seu cigar.

Només li queda, a la cara,

marques del seu gran patir,

cada plec, cada mirada

en la pell vella, arrugada,

seca i negre com el tabac

que ha trobat pel camí.

Revolució! Promeses

de futur millor tenir,...

i ara tot son misèries,

ni or ni “plata” ni somnis

ni amor, ni fill, ni destí.

“plata” - diners

EN UN PORTAL

En un portal medio roto, 

en un poyo partido, 

en una calle horrible 

de una ciudad deshecha 

hay una viejecita. 

En la boca un cigarro 

una sonrisa forzada 

y un destino bien amargo. 

Tenía un dulce futuro

y este se le truncó, 

un compañero, y un hijo, ... 

y ahora todo se esfumó

como el humo de su cigarro. 

Sólo le queda, en la cara, 

marcas de gran sufrir, 

cada pliego, cada mirada 

en la piel vieja, arrugada, 

seca y negra como el tabaco 

que  encontró por el camino. 

Revolución! promesas 

de tener mejor futuro, ... 

y ahora todo son miserias, 

ni oro ni "plata" ni sueños 

ni amor, ni hijo, ni destino.

MARGARIDA

Margarida desfullada

que nua, ets al camí!

Qui va arrencar els teus somnis?

Qui va trencar el teu destí?

Erets bella, altiva i ferma,

erets tant vora el camí,...

fins que algú et va fer seva

i t'ha tirat fins l'oblit.

Potser erets massa altiva

potser fins i tot superba,

potser nomes una flor

bonica i massa tendra.

Si algú et va trepitjar,

ningú gosi, al ser a terra

pensar que t'has acabat

i que moriràs depresa.

Ton cor encara batega,

algú et veurà indefensa

algú amb anima amiga

et farà seva per sempre.

L'ESPAI

Tinc les pors, tinc les tenebres.

Tinc la ma sempre oberta

per si tornes, per si em trobes.

Esperant i esperant sempre.

Estimar es com l'espai

tots hi som, ell ens te a tots

i nosaltres el deixem

que ens porti a on ell vol.

En l'espai volem tots junts

i tots hi som uns estranys

i si ens apropem els dos

aquí s'acaba el parany.

Ai amor! ja no et separis,

vine amb mi tot el camí.

El farem fins que s'acabi,

tot l'espai per tu i per mi.

Amor que fuig a la posta

ets fugaç i escorredís

amb la llum de les tenebres

t'envàs, ets fonedís.

La llum torna, torna sempre,

la foscor es passatgera

després d'un gran nuvol negre

la lluentor hi va al darrere.

Potser vestiràs de sol,

potser vestiràs de lluna.

Ai amor! Quin desconsol!

si no vens mai mes a una.

PRIMAVERA

  

                                   

La casa donde nací,

de flores la enredadera,

cuelga de sus balcones

perfumando a quien se acerca.

La luz intensa ya llega

y llena nuestras pupilas

mientras el verano espera.

Anuncia la primavera!

Flores lilosas, azules,

en racimos, enredadas

entre troncos que en invierno

secos y yermos estaban.

Aromas de primavera

con colores de alta gama

inundan ya los senderos

de olor, agua, luz, flores.

Bienvenida otra vez

que el cuerpo ya te espera,

te ansia y te venera.

Bienvenida primavera!

ENTRE CAFETALES

                                     Esmeraldas son tus ojos

                                     brillantes y cristalinos,

                                     lucen bellos si los miro,

                                     se funden si no voy contigo.

                                     Ayer me miré en tus ojos

                                     y vi un destello frio.

                                     Quien se mirará en ellos

                                     que enfrió nuestro cariño?

                                     Te vi entre cafetales,

                                     entre palmeras altivas,

                                     te vi fuerte, te vi bravo,

                                     de ti quedé prendado

                                     y olvidé todo el pasado.

UN RAM DE FLORS

A la ma unes floretes,

als seus ulls una tristor,

caminant no pas depresa,...

no te res, no va enlloc.

No te gana, ni menjar,

ni alegria, ni te plor.

Tristors tantes l'ofegaren

i respira poc a poc.

Vol vendre aquella flor

que ha trobat al camp veí

i l'agafa entre els seus dits

ben fort, el seu tresor!

Vol comprar de pa un boci

que el menjarà amb delit

i demà tornarà a anar

a agafar flors al veí.

No te ganes de lluitar,

no te bens, no te coixí

te la vellesa prop seu

i no te amb qui dormir.

Ara dorm en un portal

i demà qui sap a on

però sempre trobarà

per viure, de flors un ram.

2012

 

UN RAMO DE FLORES 

En la mano unas flores, 
y en sus ojos tristeza, 
caminando no deprisa, ... 
no tiene nada, no va a ninguna parte.


No tiene hambre, ni comida, 
ni alegría, ni llanto. 
Tristezas tantas la ahogaron 
y respira despacio.

Quiere vender esa flor 
que ha encontrado en el campo 
y la coge entre sus dedos 
bien fuerte, su tesoro!

Quiere comprar pan, un pedazo 
que comerá con deleite 
y mañana volverá a ir 
a coger flores al campo.

Sin ánimo de luchar, 
no tiene bienes, no tiene almohada 
tiene la vejez muy cerca
y no con quien dormir.

Ahora duerme en un portal 
y mañana quién sabe dónde 
pero siempre encontrará 
para vivir, un ramo de flores.

LA CASA GRAN

Quan jo anava a dormir,...

quin esglai, aquella escala!

i el passadís llarg i fosc,...

això es el que a mi em semblava.

No volia anar a dormir

per no pujar aquella escala

i trobar la meva alcova

buida, sola, freda i fosca.

Un cop era allà dins

i ben dintre dels llençols

aclucava els ulls, ben tancats!

Tot esperant un llarg son.

L'endemà em despertava,

tot era llum i claror!

El malson no recordava,                        

ni la por ni la foscor.

A la nit altre vegada

anava encenent les llums

per arribar al meu llit

i altre cop poder dormir.

Així un dia i un altre

vaig aprendre el meu destí,

no fer cas de les foscors

i a encendre llums pel camí.



LA GRAN CASA

Cuando yo iba a la cama ... 
qué susto,la escalera! 
y el pasillo largo y oscuro, ... 
es lo que a mí me parecía. 
 
No quería ir a dormir 
para no subir la escalera 
y encontrar mi alcoba 
vacía, sola, fría y oscura. 

Una vez estaba allí dentro 
y muy dentro las sábanas 
cerraba los ojos, bien cerrados! 
Esperando un largo sueño. 

Al día siguiente me despertaba, 
todo era luz y claridad! 
La pesadilla no recordaba, 
ni el miedo ni oscuridad. 

Por la noche otra vez 
iba encendiendo las luces 
para llegar a mi cama 
y otra vez poder dormir. 

Así un día y otro 
aprendí mi destino, 
no hacer caso de lo oscuro
y alumbrar el camino.

CAP A LA POSTA

Ahir vaig veure el sol

caminant cap a la posta

amb una cinta rogent

que cremava el blau del cel.

Sentí petar les onades

amb el seu remor constant

anar i tornar a batzegades

i flotant blancors de neu.

Vora aquelles roques brunes,

feréstegues, aspres, dures,

amb molses i esquitxades

amb rosecs i llambregades.

Estàtica, com adormida

contemplant tanta harmonia

se'm va fer nit al instant

i ja tot s'esvaïa,...

allò que estava mirant.

Terra fosc, negres onades,

roig del cel ara confús,

fred al cor, ara inquietud

i una enorme solitud.

EL LLIBRE

Tot passejant
vaig trobar un llibre
que en un banc, sol,
ningú el volia.

Vaig fullejar
les seves planes,
vaig rellegir
frases, paraules.
 
Me'l vaig endur
per si volia
un sostre amic
i qui el llegia.

Me`l vaig fer meu
des de aquell dia
i allà trobava
el que volia.

Tristos passatges
malenconia,...
trossos mes dolços
i amb alegria.

Ens vam fer amics
i companyia.
Ja mai per res
jo el deixaria.