divendres, 6 d’abril de 2012

L'ESPAI




Tinc les pors, tinc les tenebres.
Tinc la ma sempre oberta
per si tornes, per si em trobes.
Esperant i esperant sempre.

Estimar es com l'espai
tots hi som, ell ens te a tots
i nosaltres el deixem
que ens porti a on ell vol.

En l'espai volem tots junts
i tots hi som uns estranys
i si ens apropem els dos
aquí s'acaba el parany.

Ai amor! ja no et separis,
vine amb mi tot el camí.
El farem fins que s'acabi,
tot l'espai per tu i per mi.

Amor que fuig a la posta
ets fugaç i escorredís
amb la llum de les tenebres
t'envàs, ets fonedís.

La llum torna, torna sempre,
la foscor es passatgera
després d'un gran nuvol negre
la lluentor hi va al darrere.

Potser vestiràs de sol,
potser vestiràs de lluna.
Ai amor! Quin desconsol!
si no vens mai mes a una.


1 comentari:

  1. Dins l'espai està el sentiment, i l'amor trobarà el camí si el destí així o te previst.

    ResponElimina