diumenge, 16 de setembre de 2012

OLVIDO


Si yo olvidara
tus ojos negros.
Si yo olvidara
tus dulces manos,
tus largos dedos,...
tus suaves labios.

Si no tuviera mi cuerpo entero
el calor dulce de tus abrazos,
y largas noches sin ti durmiera
sin tu sabor en mi posando,...

Quizás el tiempo se detuviera,...
quizás yo,... esperara, llorando,
aquello que... ya he olvidado!

MARVOLA

2011

L'OCELLET PERDUT


Un ocellet perdut
va entrar per la finestra.
Volava amunt i avall
en un volar ben estrany.

Volia anar a la llum
i petava contra els vidres.
Volia tornar al seu regne
i no trobava l'escletxa.

No va trobar el seu camí,
no va trobar cap drecera,
no va saber el seu destí
i en un racó s'adormi.

Ja no te forces, ja no!
Ja no pot tornar enrere.
En una gàbia mortal
deixarà la seva empremta.

dijous, 19 de juliol de 2012

EN UN PORTAL

                                          CUBA, IMPRESSIONS


En un portal mig trencat,
en un pedrís esberlat,
en un carrer horrible
d'una ciutat desfeta
hi ha una velleta.
A la boca un cigar
un somriure forçat
i un destí ben amarg.

Tenia un futur ben dolç
i se li va estroncar,
un company, també un fill,...
i ara tot s'ha esfumat
com el fum del seu cigar.

Només li queda, a la cara,
marques del seu gran patir,
cada plec, cada mirada
en la pell vella, arrugada,
seca i negre com el tabac
que ha trobat pel camí.

Revolució! Promeses
de futur millor tenir,...
i ara tot son misèries,
ni or niplatani somnis
ni amor, ni fill, ni destí.


plata- diners


EN UN PORTAL

En un portal medio roto, 
en un poyo partido, 
en una calle horrible 
de una ciudad deshecha 
hay una viejecita. 
En la boca un cigarro 
una sonrisa forzada 
y un destino bien amargo. 

Tenía un dulce futuro
y este se le truncó, 
un compañero, y un hijo, ... 
y ahora todo se esfumó
como el humo de su cigarro. 

Sólo le queda, en la cara, 
marcas de gran sufrir, 
cada pliego, cada mirada 
en la piel vieja, arrugada, 
seca y negra como el tabaco 
que  encontró por el camino. 

Revolución! promesas 
de tener mejor futuro, ... 
y ahora todo son miserias, 
ni oro ni "plata" ni sueños 
ni amor, ni hijo, ni destino.

dimarts, 10 d’abril de 2012

MARGARIDA



Margarida desfullada
que nua, ets al camí!
Qui va arrencar els teus somnis?
Qui va trencar el teu destí?

Erets bella, altiva i ferma,
erets tant vora el camí,...
fins que algú et va fer seva
i t'ha tirat fins l'oblit.

Potser erets massa altiva
potser fins i tot superba,
potser nomes una flor
bonica i massa tendra.

Si algú et va trepitjar,
ningú gosi, al ser a terra
pensar que t'has acabat
i que moriràs depresa.

Ton cor encara batega,
algú et veurà indefensa
algú amb anima amiga
et farà seva per sempre.

divendres, 6 d’abril de 2012

L'ESPAI




Tinc les pors, tinc les tenebres.
Tinc la ma sempre oberta
per si tornes, per si em trobes.
Esperant i esperant sempre.

Estimar es com l'espai
tots hi som, ell ens te a tots
i nosaltres el deixem
que ens porti a on ell vol.

En l'espai volem tots junts
i tots hi som uns estranys
i si ens apropem els dos
aquí s'acaba el parany.

Ai amor! ja no et separis,
vine amb mi tot el camí.
El farem fins que s'acabi,
tot l'espai per tu i per mi.

Amor que fuig a la posta
ets fugaç i escorredís
amb la llum de les tenebres
t'envàs, ets fonedís.

La llum torna, torna sempre,
la foscor es passatgera
després d'un gran nuvol negre
la lluentor hi va al darrere.

Potser vestiràs de sol,
potser vestiràs de lluna.
Ai amor! Quin desconsol!
si no vens mai mes a una.


PRIMAVERA


  
                                   
La casa donde nací,
de flores la enredadera,
cuelga de sus balcones
perfumando a quien se acerca.

La luz intensa ya llega
y llena nuestras pupilas
mientras el verano espera.
Anuncia la primavera!

Flores lilosas, azules,
en racimos, enredadas
entre troncos que en invierno
secos y yermos estaban.

Aromas de primavera
con colores de alta gama
inundan ya los senderos
de olor, agua, luz, flores.

Bienvenida otra vez
que el cuerpo ya te espera,
te ansia y te venera.
Bienvenida primavera!

dimarts, 28 de febrer de 2012

ENTRE CAFETALES





                                     Esmeraldas son tus ojos
                                     brillantes y cristalinos,
                                     lucen bellos si los miro,
                                     se funden si no voy contigo.

                                     Ayer me miré en tus ojos
                                     y vi un destello frio.
                                     Quien se mirará en ellos
                                     que enfrió nuestro cariño?

                                     Te vi entre cafetales,
                                     entre palmeras altivas,
                                     te vi fuerte, te vi bravo,
                                     de ti quedé prendado
                                     y olvidé todo el pasado.

UN RAM DE FLORS


A la ma unes floretes,
als seus ulls una tristor,
caminant no pas depresa,...
no te res, no va enlloc.

No te gana, ni menjar,
ni alegria, ni te plor.
Tristors tantes l'ofegaren
i respira poc a poc.

Vol vendre aquella flor
que ha trobat al camp veí
i l'agafa entre els seus dits
ben fort, el seu tresor!

Vol comprar de pa un boci
que el menjarà amb delit
i demà tornarà a anar
a agafar flors al veí.

No te ganes de lluitar,
no te bens, no te coixí
te la vellesa prop seu
i no te amb qui dormir.

Ara dorm en un portal
i demà qui sap a on
però sempre trobarà
per viure, de flors un ram.

2012

 

UN RAMO DE FLORES 

En la mano unas flores, 
y en sus ojos tristeza, 
caminando no deprisa, ... 
no tiene nada, no va a ninguna parte.


No tiene hambre, ni comida, 
ni alegría, ni llanto. 
Tristezas tantas la ahogaron 
y respira despacio.

Quiere vender esa flor 

que ha encontrado en el campo 
y la coge entre sus dedos 
bien fuerte, su tesoro!

Quiere comprar pan, un pedazo 

que comerá con deleite 
y mañana volverá a ir 
a coger flores al campo.

Sin ánimo de luchar, 

no tiene bienes, no tiene almohada 
tiene la vejez muy cerca
y no con quien dormir.

Ahora duerme en un portal 

y mañana quién sabe dónde 
pero siempre encontrará 
para vivir, un ramo de flores.