dimarts, 27 de desembre del 2011

LA CASA GRAN


Quan jo anava a dormir,...
quin esglai, aquella escala!
i el passadís llarg i fosc,...
això es el que a mi em semblava.

No volia anar a dormir
per no pujar aquella escala
i trobar la meva alcova
buida, sola, freda i fosca.

Un cop era allà dins
i ben dintre dels llençols
aclucava els ulls, ben tancats!
Tot esperant un llarg son.

L'endemà em despertava,
tot era llum i claror!
El malson no recordava,                        
ni la por ni la foscor.

A la nit altre vegada
anava encenent les llums
per arribar al meu llit
i altre cop poder dormir.

Així un dia i un altre
vaig aprendre el meu destí,
no fer cas de les foscors
i a encendre llums pel camí.



LA GRAN CASA

Cuando yo iba a la cama ... 
qué susto,la escalera! 
y el pasillo largo y oscuro, ... 
es lo que a mí me parecía. 
 
No quería ir a dormir 
para no subir la escalera 
y encontrar mi alcoba 
vacía, sola, fría y oscura. 

Una vez estaba allí dentro 
y muy dentro las sábanas 
cerraba los ojos, bien cerrados! 
Esperando un largo sueño. 

Al día siguiente me despertaba, 
todo era luz y claridad! 
La pesadilla no recordaba, 
ni el miedo ni oscuridad. 

Por la noche otra vez 
iba encendiendo las luces 
para llegar a mi cama 
y otra vez poder dormir. 

Así un día y otro 
aprendí mi destino, 
no hacer caso de lo oscuro
y alumbrar el camino.

dijous, 22 de desembre del 2011

CAP A LA POSTA


Ahir vaig veure el sol
caminant cap a la posta
amb una cinta rogent
que cremava el blau del cel.

Sentí petar les onades
amb el seu remor constant
anar i tornar a batzegades
i flotant blancors de neu.

Vora aquelles roques brunes,
feréstegues, aspres, dures,
amb molses i esquitxades
amb rosecs i llambregades.

Estàtica, com adormida
contemplant tanta harmonia
se'm va fer nit al instant
i ja tot s'esvaïa,...
allò que estava mirant.

Terra fosc, negres onades,
roig del cel ara confús,
fred al cor, ara inquietud
i una enorme solitud.

dissabte, 17 de desembre del 2011

EL LLIBRE

Tot passejant
vaig trobar un llibre
que en un banc, sol,
ningú el volia.

Vaig fullejar
les seves planes,
vaig rellegir
frases, paraules.
 
Me'l vaig endur
per si volia
un sostre amic
i qui el llegia.

Me`l vaig fer meu
des de aquell dia
i allà trobava
el que volia.

Tristos passatges
malenconia,...
trossos mes dolços
i amb alegria.

Ens vam fer amics
i companyia.
Ja mai per res
jo el deixaria.

dimarts, 29 de novembre del 2011

VESTIDA DE NEGRO

Iba de negro vestida
falda corta, amplia sonrisa
i entre copas de cava
en mi fijaste la vista.
Una noche de verano
juntos por la ciudad
caminamos sin parar.
Ya casi de madrugada
ofreciste estar conmigo
i no volver a Granada.
No di valor a palabras
que creía pasajeras.
Dos besos en la mejilla
eso es lo que me queda.

LA BORDADORA

Aunque rudas manos
callosas, huesudas,...
con delicadeza
enhebras y cruzas
esas finas hebras
que una a una juntas.

Con ellas tu tejes
tus sueños, deseos,
amores, tristezas,
que tienes muy dentro.
Era tela esteril,
sin gracia, sin brillo.

Cubrirá tu cama
adornará tu mesa,
llenará tu hogar
de ternura y belleza.

Tus manos callosas,
tus huesudas manos
crearon belleza
i fértiles telas.

dissabte, 19 de novembre del 2011

ESCOCIA



Escocia esta olvidada?
Quién tiene allá su casa?
Tierra firme, tierra amada,
viejos campos, agua helada.
Majestuosa y desierta
agreste, tal vez exhausta.

Tierra amable, tierra amada.
Donde están tus viejos bosques?
Donde tus gentes tan bravas?
Alejó tu gente altiva,
quién osó tañer el hacha?
Quien te olvida? quien te ama?
Tierra amiga, tierra amada!

dilluns, 14 de novembre del 2011

SI YO TUVIERA ESA SUERTE

Si yo tuviera la llave
y penetrar en tu mente,
si yo abriera esa puerta,...
si yo pudiera tenerte!

Entrar en tus pensamientos
sumergirme en tus deseos,
si yo abriera esa puerta,...
si yo pudiera tenerte!

Ya dentro, yo te abriria
mi corazon y mi suerte
cambiaria,
si yo pudiera tenerte!

Tu yo y yo tu seria,
un pensar, un mundo nuestro
solamente,
Si yo tuviera esa suerte!

dimecres, 2 de novembre del 2011

ESPERANDO

Yo te cogí de la mano
tu me estampaste un beso
y tal que dos que se quieren
nos fuimos pensando en ello.

Pasaron dias y meses
quizás años, después de eso,
y dura el beso en mis labios,
y busca mi mano enredo.

Estar conmigo querías
retenerte? No quise hacerlo
pero,... te fuiste tan lejos!
...y esperando estoy mas besos!

LA PLUJA


Sento remor, remor de pluja.
Aigua del cel, gran enyorada!
En la tardor, gota somniada.
Ja has arribat! Mullam la cara!
Amb regalims em fas carícies
i amb la frescor em fas sentir-te.

Plou amb mesura, no ploguis gaire.
Rega els meus horts, les meves plantes,
mulla arrels dels meus bons arbres.
Baixa alegre per torrenteres
saltant paranys i fent dreceres
fins nostre riu. No tens fronteres!

Omple el riu de grans glops d'aigua
fins que baixant, al mar descansin,..
Pluja que vens d'un nuvol negre,
ferotge, que el cor espanta.
No deixis caure una riuada,...
que l'aigua llisqui com si besara!

dijous, 27 d’octubre del 2011

Curts pensaments en forma de HAIKÚS



Musica sona.
El silenci fa brugit
si no el vols sentir.



Et tinc a la vora
tot i que no ets aquí,
però estàs en mi.



Soc en el camí,
i el camí fa baixada.
Jo no vull seguir!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

TU PIEL


Tus pies estaban desnudos.
El largo andar por caminos
tiñó tu piel gris oscuro.
En tu cara una amargura
iba tejiendo un gran muro.

Tu mirada en mi clavaste
cual astilla en mi mirada
y con ella me azoraste
uniéndome a tu futuro.

Que tengo? que podria darte?...
dinero, manjar, zapatos,...
no buscas eso, seguro!
Alguien a quien abrazarte
y así tener algo tuyo.

Quisiera ver tu sonrisa,
tus ojos negros y grandes.
y tu piel negro azabache.
Quien sabe si yo pudiera...
abrazos y besos darte!


Dedicat a aquells nens que no tenen moltes coses, que nosaltres tenim la sort de tenir!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

“SER TUYA”


Fuiste un amor pasajero
ni eso! ni un te quiero!
Pero dormiste en mi cama
nos amamos un momento.

Me enamoré solo al verte
con ese aire intelecto,
con un mechón en la cara
con tu mirar tan directo.

Deseaba amor sincero
un amigo, un compañero.
Yo no queria “ser tuya”
ser la esclava de un “te quiero”.

VELLS CEPS

Vinyes verdes, terra roja
fruit de sang, liquid daurat.
Arrenglerades i fermes
tes soques amb fe s'arrelen.

Vells ceps recargolats
per la vellesa em recorden
que el vostre nèctar daurat
a rics i esclaus ha saciat.

Amples fulles, arrels fondes,
petits fruits agermanats
que com nosaltres s'apropen,
no volen ser esmicolats!

SETEMBRE

La calor es fonedissa
la tardor es a la vora
si el sol cau, tot es transforma
i de roig ens il·lumina.

M'agraden les tardes fresques
les teves nits agradables
la llum dels vespres amables
que a la tardor s'encamina.

Si plou, benvinguda l'aigua!
Si fa bo, quina delícia
si estic sola, quina joia
si tu hi ets, quina alegria!

SEPTEMBER 
The heat is down
Autumn is on the edge
if the sun falls, everything is transformed
Red and enlightens us.

I love the cool evenings
your pleasant nights
kind of evening light
that is moving in the autumn.

If it rains, water welcome!
If good, how delightful
if I'm alone, what happiness
if you're there, what joy!

dijous, 6 d’octubre del 2011

AL FONS DEL MAR


Quan estic devant del mar
els pensaments s'amunteguen
corren cap dins, cap al fons
i allà qui sap? si es perden.

Jo penso en tu i en mi,
en la mar, i el cor batega.
Nostre passat i el futur
com les ones, van i venen.

Ara suaus, ara et colpegen,
ara et diuen coses dolces,
ara eixorden amb potencia.

Fresques mullen els meus peus
i puja una esgarrifança
qui sap, si es d'enyorança.

Una barca agafaria
per anar al fons del mar
i veure tot el que hi ha,
tants pensaments amagats!

Qui sap si allà trobaria
tot el que trobo a faltar
tot allò que jo tindria
i que està al fons del mar!

THE SEABED
When I'm in front of the sea
thoughts crowd
in any run, any background
there and who knows? if you lose.

I think of you and me,
at sea, and the heart beats.
Our past and future
as the waves come and go.

Now soft, now you hit,
Now you say sweet things,
deafness with such power.

Fresh wet my feet
and a chill goes up
who knows, if the longing.

A boat will take
to go to seabed
and see all that there is
hiding many thoughts!

Who knows if there would find
I miss everything
everything that I would
and that is on the seabed!

UNA CARICIA DE NIEVE

Una montaña de hielo
de un blanco puro
me envuelve.
Un frio helado en los huesos
y una caricia de nieve.

Sublime mi entorno helado
y el cielo azul que lo envuelve.
Me siento ínfimo y solo
tan lejos, tan asustado,...

Solo quiero estar contigo
i refugiarme a tu lado.

Así perderé los miedos
y mi corazón helado
cobrará calor y vida
amándote y siendo amado.

SOÑANDO

Cuando no puedo dormir
vienes tu a mis recuerdos.
Como una estrella fugaz
nunca te quedas en ellos.

Busco una alternativa
hasta que vienen los sueños,
esos sueños que,... despierto
i tu siempre estas en ellos.

Quieo mirarte a los ojos
quiero soñarte despierto
quiero sentir de tus labios
que ese amor tuyo, no ha muerto.

Ven conmigo y para mi
tu me encontraras despierto
tengo besos para ti
y amores, yo no te miento!

dimarts, 27 de setembre del 2011

QUAN JO NO SIGUI AQUÍ

Si un dia jo ja no hi soc,
si la veu meva se'm trenca,...
i no sento dolor
i no sento temença...

Pren tu la veu per mi,
digues ben alt i clar
allò que no vaig dir:
Que he estimat i fort!

El gran plaer sentit
per nostra terra esplèndida,
les valls i les muntanyes,...
la llum i la foscor!

Els camps floriran tots
els ocells cantaran,
ningú s'adonarà
quan jo no sigui aquí.

El riu correrà avall
al mar hi haurà coralls,
i peixos i gavines,...
quan jo no sigui aquí.

Seguirà el que he estimat
el meu desig, el plor,...
la joia i el dolor,...
quan jo no sigui aquí.

Els arbres floriran
i amb ses branques obertes
potser em diran adéu,
quan jo no sigui aquí.

Tot seguirà igual
primavera i tardor
ningú trencarà el plor,
quan jo no sigui aquí.

WHEN I NOT HERE 
If one day I'm already there,
if my voice is
break , ...
and not feel pain
and not feel fear.

Take your voice to me
say loudly and clearly
what I said;
I've loved and strong!

I felt great pleasure
to our wonderful land,
the valleys and mountains ...
light and darkness too!

Flourished all fields
birds sing,
anyone notice
when I is not here.

The river will run down
sea ​​corals will,
and fish, and seagulls ...
when I is not here.

Continue what I loved
my desire, crying, ...
the joy and pain ...
when I is not here.

The trees flourished
and opened your branches
maybe I will say goodbye
when I is not here.

Everything will remain the same
spring and autumn
nobody breaks crying
when I is not here.

diumenge, 25 de setembre del 2011

CAMINANT

M'agrada caminar
trepitjar herba fresca
tot just amb la rosada.
M'agraden les muntanyes
tan fortes, tan llunyanes.

Trepitjo els seus camins
respiro els seus olors,
contemplo el seu entorn
com un tapis immens
de verds, blaus i grocs.

Veig el cel tan blau!
Amb uns núvols tan nets!
I canvien de color
si el sol desapareix,
son taronges, grocs, vermells...

Peró arriba la foscor
i ja tot s'esvaeix.
Així ens passa a tots
la llum que ens il·lumina
s'acaba i ja no hi es.

dimecres, 14 de setembre del 2011

OLVIDO



Si yo olvidara
tus ojos negros.
Si yo olvidara
tus dulces manos,
tus largos dedos,...
tus suaves labios.

Si no tuviera mi cuerpo entero
el calor dulce de tus abrazos,
y largas noches sin ti durmiera
sin tu sabor en mi posando,...

Quizás el tiempo se detuviera,...
quizás yo,... esperara, llorando,
aquello que... ya he olvidado!

 MARVOLA 2011

VELLESA

Si tu em somrius
penso que m'entens.
Si et dono la mà
sembla que l'estrenys.
Quan et faig un bes
sento que m'estimes
i si et miro als ulls
crec que tu a mi em mires.

Quan m'acosto a tu
et sento a la vora,..
però potser no hi ets,
potser a mi, ni em mires,
ni sents, ni m'estrenys,
ni m'entens, ni m'estimes.

Potser tu ets molt lluny
potser no ets aquí
i jo m'imagino
el que vull sentir.


SETEMBRE 2011

dijous, 25 d’agost del 2011

CANIGÓ

Som al peu del Canigó
i una vall ample i serena
adorna el seu voltant
com una gran ofrena.

La neu blanca, suau i dolça
a l'hivern, tot aclareix.
De la vall a la carena
tota la plana cobreix.

Que humil el cirerer!
Que a tos peus dòcil reclama
amb fruits rojos com la sang
unir-se a la teva flama.

La flama del Canigó
que inflama la nostra terra,
que ha deixat una guerra
però no implora perdó.

Recordant a Gustavo Salinas

T'hauria agradat un vers,
t'hauria agradat viure,...
i veure créixer al noi,...
i veure el sol i el mar.

La nostra vida es dura.
Allò que creus s'apaga
allò que vols s'envà
i quan ho tens s'acava.

Ens queda els bons records
ens queda l'esperança.
Ens queda un raig de sol
amb una gran mancança.

MARVOLA 2002



Fet en record d'un company de feina

Con MONET





Claude (Oscar) Monet  - Puente japonésNo importa ser casi ciego,
no importa andar despacio,
no importa sentir dolor,
si estas entre mil flores
entre mil plantas y olores!


Que gozo tener sentidos
oler, gustar, admirar,...
de tan bellos senderos
admirar lindos colores
y tan cerca caminar!


Mis pies sienten la tierra,
mis manos surcando el aire,...
mis ojos no tienen prisa
en recorrer ambos lados
y sentirse embriagados!

diumenge, 14 d’agost del 2011

TRISTES OJOS, OJOS GRISES

En un rincón de su casa
se amontonan los recuerdos.
Tiene una piedra en sus manos
y un temblor frío en sus dedos.
De donde cogió esa piedra?..

Figuras, corales, conchas,...
en los estantes reposan.

Tantas y tantas cosas,...
tantos y más objetos!
Viejas fotografías,
paisajes, muchos amigos,...
recuerdos y más recuerdos.

Tristes ojos, ojos grises,
pelo cano, cara dulce.
Como helada una sonrisa
divagando en los recuerdos,...
recuerdos?... Quizás olvidos!!!

SADNESS EYES, GRISS  EYES
In a corner in your home
collect souvenirs to them.
It has a stone in theirs hands
and a cold trembling in your finger.
Where to take
from that stone? ..

Figures, corals, shells, ...
sleep them in racks.

Many and many things ...
many objects and more!
Old photographies,
landscapes, many friends, ...
souvenirs and more memories.

Sadness eyes, gray eyes,
white hair, sweet face.
How frozen smile
digressing memories in them, ...
memories? ... Perhaps now forgoten!

MI MAR QUERIDO

El agua baña mis pies,
el agua azul turquesa
viene y se va después.

Con su vaivén creciente
me refresca, me conforta.
Despacio, sube despacio.

Ora callado, ora rugiente
me penetra suavemente.
Mi mar, mi mar querido!

Mediterráneo altivo,
con tus olas me confortas
con tu frescura me alivias
con tu color me fascinas.
Mi mar, mi mar querido!

INTRODUCCIÓN

Largo este sendero
angosto y enarbolado.
Duro es el camino,
tropiezos a ambos lados.

Pasos cortos, pasos largos,...
La mente en otros fangos.
Fangos dulces y amargos
que hunden mis sobrios pasos.