dijous, 22 de desembre del 2011

CAP A LA POSTA


Ahir vaig veure el sol
caminant cap a la posta
amb una cinta rogent
que cremava el blau del cel.

Sentí petar les onades
amb el seu remor constant
anar i tornar a batzegades
i flotant blancors de neu.

Vora aquelles roques brunes,
feréstegues, aspres, dures,
amb molses i esquitxades
amb rosecs i llambregades.

Estàtica, com adormida
contemplant tanta harmonia
se'm va fer nit al instant
i ja tot s'esvaïa,...
allò que estava mirant.

Terra fosc, negres onades,
roig del cel ara confús,
fred al cor, ara inquietud
i una enorme solitud.

1 comentari: