diumenge, 16 de setembre de 2012

L'OCELLET PERDUT


Un ocellet perdut
va entrar per la finestra.
Volava amunt i avall
en un volar ben estrany.

Volia anar a la llum
i petava contra els vidres.
Volia tornar al seu regne
i no trobava l'escletxa.

No va trobar el seu camí,
no va trobar cap drecera,
no va saber el seu destí
i en un racó s'adormi.

Ja no te forces, ja no!
Ja no pot tornar enrere.
En una gàbia mortal
deixarà la seva empremta.

1 comentari:

  1. Molta gen es trova com l'ocell, presonera sense saber trobar el camí.

    ResponElimina