dimarts, 10 d’abril del 2012

MARGARIDA



Margarida desfullada
que nua, ets al camí!
Qui va arrencar els teus somnis?
Qui va trencar el teu destí?

Erets bella, altiva i ferma,
erets tant vora el camí,...
fins que algú et va fer seva
i t'ha tirat fins l'oblit.

Potser erets massa altiva
potser fins i tot superba,
potser nomes una flor
bonica i massa tendra.

Si algú et va trepitjar,
ningú gosi, al ser a terra
pensar que t'has acabat
i que moriràs depresa.

Ton cor encara batega,
algú et veurà indefensa
algú amb anima amiga
et farà seva per sempre.

1 comentari: